Aquest mes de juliol, hem realitzat el webinar sobre doble materialitat: com realitzar-la amb èxit?, amb el nostre consultor expert en sostenibilitat i RSC, Arnau Domènech.
Aquest webinar ha estat clau per descobrir com elaborar la doble materialitat, seguint les indicacions del Reglament Delegat 2023/2772 de la Comissió pel que fa a normes de presentació d’informació en sostenibilitat i altres fonts d’informació, amb els objectius de tenir una gestió interna més eficient i sostenible i d’estar preparats pels futurs Informes de Sostenibilitat, els quals substituiran els actuals Estats d’Informació no Financera (EINF).
Si no vau poder assistir-hi, en aquest article us expliquem un resum de la sessió i les conclusions més destacades.
Introducció a la doble materialitat
La doble materialitat és l’evolució de la materialitat convencional, la qual se centra exclusivament en el nostre impacte a l’exterior i la valoració per part dels grups d’interès. Aquesta materialitat d’impacte continua vigent i pot ser una eina útil fins que s’elabori la doble materialitat.
No obstant això, és important conèixer la doble materialitat. Aquesta és obligatòria per a les empreses que han d’elaborar els seus Informes de Sostenibilitat i comporta una sèrie d’avantatges per a totes les organitzacions, ja que analitza tant la dimensió financera com la dimensió d’incidència i, amb els resultats que s’obtenen, s’identifiquen els passos a seguir.
La doble materialitat posa el focus en la importància que les organitzacions no només considerin com les seves activitats incideixen en el seu entorn, positivament o negativament, en l’àmbit social, ambiental, econòmic i de governança, sinó que tinguin en compte altres factors externs, o interns, en matèria de sostenibilitat que afecten o poden afectar positivament o negativament les seves finances. D’aquesta manera, la doble materialitat se centra en com les activitats de l’organització impacten a l’exterior i com les finances es poden veure afectades significativament per qüestions de sostenibilitat.
En aquesta línia, cal identificar i avaluar les incidències, riscos i oportunitats de les empreses (IROs), així com tenir molt definida la cadena de valor.
El Reglament Delegat 2023/2772 de la Comissió defineix la cadena de valor com “tota la gamma d’activitats, recursos i relacions vinculats al model de negoci de l’empresa i l’entorn exterior en el qual opera”. Això inclou la totalitat del procés des que s’elaboren els productes o serveis fins al seu lliurament, consum i final de vida útil.
Per tant, es podria classificar de la següent manera:
- Aigües amunt: Operacions de la cadena de subministrament (empreses proveïdores de productes o serveis). No només relacions contractuals directes.
- Operacions pròpies: En aquest apartat entra la matriu i les societats dependents, a més els mapes de processos poden ser d’utilitat per tenir presents les activitats que es duen a terme en l’organització.
- Aigües avall: Es tracta dels productes o serveis venuts fins al final de la seva vida útil. Per exemple, l’atenció al client o la gestió de residus.
Altres aspectes que poden entrar en joc a l’hora de determinar les IROs i els grups d’interès afectats són l’entorn de finançament, geopolític i normatiu, en el qual opera l’empresa.
Quines són les seves fases?
A l’hora d’elaborar la doble materialitat es pot dividir el procés en 3 fases:
Fase 1. Contextualització del sector
Aquesta fase és primordial, ja que comprèn l’anàlisi del model de negoci, el context, sector i grups d’interès interns i externs, aspectes que ajudaran a identificar la cadena de valor. També és necessari observar els competidors i els indicadors voluntaris que poden aportar informació, com els Global Reporting Initiative (GRI) sectorials. S’han d’utilitzar tant fonts d’informació interna com externa.
Fase 2. Identificació de les possibles IROs
A partir dels coneixements de la primera fase, i dels coneixements interns de l’organització, s’identifiquen i seleccionen possibles IROs a tenir en compte per l’avaluació de la doble materialitat. És important conèixer, com a mínim, tots els temes abordats en les Normes Europees d’Informació de Sostenibilitat (NEIS) temàtiques (mediambiental, social i de governança).
Fase 3. Avaluació de les IROs
Finalment, s’avaluen les IROs, per identificar les més significatives, seguint els criteris de la dimensió d’incidència i la dimensió financera que indica el Reglament Delegat 2023/2772. Des d’Energia Local prenem diverses fonts de referència a més del Reglament, com les guies d’EFRAG o de GRI per trobar la metodologia d’elaboració de doble materialitat més adequada per a cada organització.
El resultat de la doble materialitat és la base essencial dels futurs Informes de Sostenibilitat, ja que s’haurà de reportar informació sobre les IROs identificades.
A Energia Local t’ajudem amb la doble materialitat
Com s’ha esmentat en l’article, la doble materialitat és clau per als futurs Informes de Sostenibilitat i les seves obligacions de reporting. A més, beneficia el bon funcionament de l’organització, a través de la identificació i gestió de les IROs, i per anticipar-se de manera proactiva davant possibles canvis interns o externs.
Si estàs interessat en saber més sobre la doble materialitat, no dubtis a posar-te en contacte amb el nostre equip. T’assessorarem personalment.