En l’últim any, la sostenibilitat corporativa s’ha posicionat com un pilar fonamental per a les empreses a l’hora de respondre als reptes globals, socials i ambientals del moment.

Comptar amb una estratègia de sostenibilitat corporativa és una garantia per a les empreses de millora en la seva qualitat, viabilitat i rendibilitat a llarg termini del seu model de negoci, procés operatiu i fins i tot cadena de valor.

En aquest article, des d’Energía Local, volem acostar-te les principals tendències, regulacions i qüestions a tenir en compte en matèria de sostenibilitat durant aquest 2025. 

L’adaptació a la Directiva d’Informació Corporativa sobre Sostenibilitat (CSRD)

La Directiva d’Informació Corporativa sobre Sostenibilitat pretén millorar la transparència i la qualitat de la informació no financera que publiquen les organitzacions. Aquesta directiva de la Unió Europea substitueix la Directiva d’Informació No Financera (NFRD), i amplia el nombre d’empreses obligades a complir-la i les dades a reportar.

La seva transposició a Espanya ha tingut lloc amb el Projecte de Llei d’Informació Empresarial sobre Sostenibilitat, aprovat i publicat pel Consell de Ministres durant el mes de novembre passat. Actualment, es troba remès a les Corts Generals per a una imminent tramitació parlamentària.

La Directiva CSRD obliga les empreses a elaborar un reporting més detallat i estandarditzat sobre sostenibilitat. Concretament, la Llei serà aplicable per a: 

Empreses grans, amb més 25 M€ d’actiu i més de 50 M € d’import net de la xifra anual de negocis: 

• Exercici 2024: Empreses grans d’interès públic i entitats dominants de grups d’interès públic, de més de 500 persones treballadores en tots dos casos. 

• Exercici 2025: Resta d’empreses grans i entitats dominants de grups grans amb més de 250 persones treballadores, que compleixin dues d’aquests requisits durant dos exercicis consecutius. 

Altres empreses: 

• Exercici 2026: PIMES cotitzades (amb l’excepció de microempreses i de PIMES que cotitzin en mercats alternatius i de creixement); asseguradores captives que siguin grans, i entitats de crèdit definides com a petites i no complexes.

  Exercici 2028: Tant les filials com les sucursals espanyoles d’empreses de tercers països que tinguin un volum de negoci en el territori de la UE superior a 150 M€.

  Vols saber com pot afectar aquesta normativa a la teva companyia? En aquest qüestionari podràs conèixer la seva aplicació en el teu cas. 

La doble materialitat com a peça clau en els futurs Informes de Sostenibilitat 

Una altra de les tendències en matèria de sostenibilitat que tindrà un pes rellevant durant 2025 serà la doble materialitat, és a dir, l’evolució de la materialitat convencional.

La doble materialitat fa referència a l’anàlisi de la dimensió financera i de la dimensió d’incidència de les companyies. Se centra en com les activitats de l’organització impacten a l’exterior i com les finances es poden veure afectades per qüestions de sostenibilitat. D’aquesta manera, detecta incidències, riscos i oportunitats, i estableix els passos a seguir per a donar-los resposta.

Aquest és un procés obligatori per a totes les organitzacions que han de preparar l’Informe de Sostenibilitat i es duu a terme seguint les indicacions del Reglament Delegat 2023/2772 de la Comissió quant a normes de presentació d’informació en sostenibilitat i altres fonts d’informació.

La seva finalitat és portar una gestió interna més eficient i sostenible com a preparació als futurs Informes de Sostenibilitat, que exigeix la Directiva d’Informació Corporativa sobre Sostenibilitat (CSRD), comentada anteriorment. 

El compliment de la Directiva sobre Diligència Deguda en matèria de Sostenibilitat i Drets Humans

La tercera tendència en matèria de sostenibilitat corporativa que les empreses hauran de tenir en compte és la Corporate Sustainability Due Diligence Directive, coneguda també com a Directiva de Diligència Deguda.

Aquesta norma, que va ser aprovada l’abril passat pel Parlament Europeu, és una garantia del benestar del medi ambient i dels drets humans.

Per a respectar el seu compliment, les empreses hauran d’identificar, prevenir i mitigar impactes negatius sobre aquests drets humans i el medi ambient en tota la seva cadena de valor. Aquesta responsabilitat també inclou a empreses associades, des del subministrament fins a la distribució, que han d’identificar els seus impactes més significatius i tenir mecanismes per a afrontar-los.

La seva aplicació afecta a empreses i matrius amb més de 1.000 persones treballadores de mitjana i un volum de negoci net superior a 450 milions d’euros a nivell mundial, en el seu últim exercici. També s’aplica en aquelles empreses amb acords de llicències i franquícies a la UE amb una identitat corporativa conjunta i una facturació de més de 80 milions d’euros, si com a mínim 22,5 milions provenen dels cànons.

El mateix succeeix amb empreses amb acords de llicències i franquícies fora de la UE, però amb nivells de facturació idèntics al cas anterior. 

La descarbonització i el seu paper en el Pacte Verd Europeu

El Pacte Verd Europeu busca crear una Europa més neta, saludable i climàticament neutra, mitjançant la transformació dels hàbits de producció i consum. Es va establir l’any 2019 per a impulsar la transició ecològica i la neutralitat climàtica per a 2050, i entre els seus objectius es troben l’aposta per una indústria més neta energèticament, la reducció dels gasos d’efecte d’hivernacle o la reducció de residus i preservació de recursos.

En aquest context, la descarbonització és clau per a contribuir a aconseguir els objectius. L’estratègia de descarbonització a llarg termini és un document que permetrà que Espanya redueixi, abans de 2050, les seves emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) en un 90% respecte a 1990. Per a això, és necessari que les empreses calculin la seva petjada de carboni, és a dir, la quantitat total de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) emesos directa i indirectament a nivell individual o organitzacional; per a poder reduir-los.

A l’hora de calcular la petjada de carboni és important fer una anàlisi dels diferents abastos considerant les emissions directes i indirectes. 

• Abast 1. Emissions directes de fonts pròpies o controlades. 

• Abast 2. Emissions indirectes procedents de la generació d’electricitat adquirida, vapor, calefacció i refrigeració consumits per l’empresa declarant. 

• Abast 3. Inclou totes les altres emissions indirectes que es produeixen en la cadena de valor d’una empresa. 

Des d’Energía Local proposem diverses estratègies perquè les organitzacions puguin dur a terme una descarbonització i ser més eficients energèticament. Entre aquestes estratègies es troben apostar per fonts d’energia 100% renovable com a panells solars, biocombustibles o turbines eòliques; cercar l’eficiència energètica, gestionar adequadament els residus, transformar els models de transport o invertir en projectes de compensació de carboni. 

Acosta’t a la sostenibilitat corporativa amb Energía Local

Vols avançar en sostenibilitat aquest 2025? Sol·licita una consulta sense compromís amb l’equip d’Energia Local, estarem encantats/es d’ajudar-te.